Les mesures anti-crisi del cinema Verdi

En aquest temps de crisi econòmica que estem vivint, hi ha moltes famílies que es veuen obligades ha reduir les seves despeses. En aquesta situació, la cultura i l’entreteniment són els sectors que més es veuen perjudicats ja que, no són estrictament necessaris per sobreviure i es pot prescindir d’ells. Les famílies decideixen quedar-se a casa veient la televisió, navegant per Internet o simplement passant l’estona amb la família enlloc d’anar als cinemes, als teatres o als museus.

Cinema Verdi en l'actualitat

Com moltes altres empreses, els cinemes Verdi han patit les conseqüències de la crisi encara que no els ha afectat a tots de la mateixa manera. El Cinema Verdi a causa del perfil del públic que hi va, no ha notat tan dràsticament la disminució de clients. Com afirma Ricard Almazán (programador del cinema), aquest cinema es caracteritza per un espectador culte, intel·lectual i estudiant que aprecia la cultura i que, per tant, està disposat a seguir pagant per aquesta tot i la pujada de l’IVA que ha aprovat el govern de Mariano Rajoy.

Precisament per la situació de crisi, molts teatres i cinemes han hagut de recórrer a l’acomiadament de treballadors o, fins i tot, al tancament de sales de cinema per poder tirar endavant amb el negoci.

Tot i això, hi ha cinemes com el Cinema Verdi que han optat per no prendre aquestes mesures tan dràstiques i fer-ne d’altres més creatives.

Una d’aquestes, va sobtar als clients habituals del cinema, quan van tancar les quatre sales dels Verdi Park (establiment del carrer Torrijos de Barcelona) per vacances. Aquesta decisió la van comunicar als espectadors de la sala un dia abans del seu tancament.

Però no és la única mesura que han hagut de prendre per rebaixar les despeses. Al 2004 van tancar les sessions “golfes” a causa de la pèrdua d’espectadors atribuïda a l’esclat d’internet, el boom del DVD i també a la pujada de la llum. Feia 20 anys que a les matinades, als cinemes Verdi s’hi projectaven clàssics com ara El lado oscuro del corazón o Un lugar en el mundo per aquells espectadors que volen gaudir de la nit barcelonina. Finalment, després de 8 anys de silenci, al gener de 2012 van reprendre les sessions “golfes”. Així, doncs, tots els divendres, dissabtes i vigílies de festius tornen amb preus més populars, sense superar els 6 euros. Per iniciar aquesta temporada, van escollir el remake nord-americà de la saga Millenium, el thriller Drive i la última comèdia de Polanski Un Deu salvatge.  

A part de projectar pel·lícules, també recuperaran concerts ja enregistrats. Ricard Almazán assegura que tot això ho poden fer gràcies a la digitalització de les sales.

Com en d’altres cinemes, no només es projecten les pel·lícules de la cartellera sinó què, també s'hi realitzen altres activitats com els passes de premsa. Els directors segueixen fent pel·lícules i com comenta Àngels Gelabert, del departament de comunicació, els periodistes continuen assistint-hi. Per tant, no es nota la crisi en aquest sector del cinema.  

Si retrocedim als inicis, la història dels Cinemes Verdi va començar un 11 de Febrer de 1926 quan, aquests es deien Salón Ateneo Cine (vegeu la imatge) i comptaven amb una única sala. Pels canvis polítics i socials, al 1932, la propietat de l’edifici va passar per diferents entitats i això va significar canvis en el nom del cinema, com Salón Ateneo Cine (1926), Cine Trébol (1933) i Cinemes Verdi (1935).

A causa de la Guerra Civil (1936-39) els cinemes es van convertir en un menjador infantil. Després de la guerra, el local va passar a conèixer-se com El gran Salón Verdi ja que, comptava amb una gran pista de ball al pis superior de l’edifici.

No va ser fins el 23 d’octubre de 1987 quan l’antic El Gran Salón Verdi es va convertir en el cinema que és actualment. Un multicines de tres sales, ubicats als carrers Verdi i Torrijos del barri de Gràcia de Barcelona. Les primeres projeccions d’aquests cinemes vàren ser pel·lícules com El falcó maltès o Rocky horror picture show.

Situació dels dos edificis del cinemas Verdi

L’any 1992 amb les obres de remodelació d'una antiga discoteca adjacent, els Verdi van incorporar les actuals sales 4 i 5. Tres anys després van obrir al número 49 del carrer Torrijos les quatre sales del complex Verdi Park. D'aquesta manera van donar suport a la proposta cultural de la versió original subtitulada. Aquesta també es va traslladar a Madrid quan va obrir el Cinema Verdi Madrid el 2002.

La història dels Cinemes Verdi també ha estat marcada pels guardons obtinguts al llargs dels anys. Aquests van rebre dos premis Sant Jordi, el 1989 i el 1992; el Premi Europa Cinemes, el 2002; el premi Butaca, el 2007 i el premi a la millor sala de la ciutat, que atorga la revista Time Out de Barcelona, el 2009, destinat a la sala 1 dels cinemes.   

ENTREVISTA A RICARID ALMAZÁN I ÀNGELS GELABERT:

              

ENTREVISTES ESPECTADORS DEL CINEMA VERDI: